“Esmoletem-nos amb vi de gel”

Dissabte 28 de novembre de 2010 / Mon anem a sopar a l’Esmolet de Lleida després de nosequants any! Que bo!!! Pa amb tomata, embotits i formatges!!! Mmmmm i després, polo i xupitos! Això és una maravilla. A part, vam tenir espectacle, a la taula de la vora s’hi va fotre foc i vam estar molt entretinguts!

Després vam anar a un pub de pijos, perquè ho portem a dins. La Riera va aprofitar i va entrar rodant com una bola de neu. Oh que bonic tot, quin disseny! Quin glamoure! Quins foulards! Quin de tot!

Els preus no ens van acabar de fer gràcia del tot perquè els vam trobar massa barriobajeros… i vam decidir fotre’ns una ampolla de Vi de Gel de 25 euros. Per païr bé el sopar. Ens va agradar tant que’n vam demanar una altra, i després una altra, i una altra i així se’ns van fer les 3 i mitja.

Llavorens vam decidir anar a dormir. I quan vam ser tots al llit (al mateix) ens vam recordar que no haviem anat a l’Excess. Ens vam tornar a vestir ràpidament, vam passar a buscar a la Cris a casa, i cap a Gardeny!!!! Allí les coses continuen igual que sempre… amb el gran amfitrió de la bufanda vermella (que aquell dia li havien robat) i les seves go-gós.

I per go-gós… les que anaven sortint a l’escenari, tot i que faltava la nostra favorita. Hosti tu les aigües com anaven… i de totes les marques! Font Vella, Viladrau, Aigües de Boí, Lanzarón, Garrafón…

I tota la sala es va posar a cantar Cumbaià Deu Méu… cumbaiaaaaa! Com podeu veure a la foto, la Riera estava glaçada. És una persona que acostuma a tenir fred. Es va quedar en aquest estat de concentració durant vint minuts.

Com sempre… fent amics.

I la novetat de la setmana és el nou servei de “Si estàs rebentat, et portem a caballito fins al cotxe”. I es clar, el Saladrigues ens va passar al davant. Tingueu-ho en compte per la propera vegada! Arreveure cabres!!!!